Primavera tardorenca, primavera tranquil·la
Ses fulles es gronxen al vent
Alço la cara al cel, un glop de camamil.la
Desvetlla ma inspiració, sol ixent
Ses fulles es gronxen al vent
Digueu-nos fulles, ¿quin missatge porteu?
"Vent del sud, fresc i valent
Mar escumejanta i brisa arreu!"
Ai las! De lo Pirineu a lo Delta
Veles inflades, ales esteses,
Vola gavina, blanca i esvelta
Vola enlairada i esvaeix mes tristeses
Alfred Bantet del Nord, Tibidabo, 8 de juny de 2007
Bon dia amics,
Vet aquí que amb uns senzills versos us he volgut transmetre avui el parte, és un modest present que avui us faig.
Heus-me aquí assegut sota el porxo de casa, a la falda del Tibidabo, en la meva cadireta de vímet i amb una cataplasma de fang que em fa de coixí. I és que un es pensa que encara és jove! I els anys, ja és ben veritat, poc que perdonen! Resultat? Un dolor a la ronyonada que em dura des de dissabte. Ara, potser la lumbàlgia no, però la sessió a Cabrera no me la pren ningú!
Navegueu per mi, amics i amigues, aquest cap de setmana. Espero i desitjo que de cara a la Surf Alegre ja estigui més eixerit per poder-vos saludar. Què dic?, saludar: Abraçar-vos amb l'escalf d'un pare i la franquesa d'un amic!
Sempre vostre,
Alfred Bantet del Nord