salvi
Totalwind Hero
Expedició Trabucador: Delta de l'Ebre
Quan vam sortir l'Enrique, l'Eugeni i jo a les 11 del matí de la Base Nàutica (Bcn) ja bufaven 9 nusos... cosa que indicava clarament la ventada que hi hauria tot el dia... Confirmat, van bufar més de 20 nusos a Barcelona!!!
Em feia una mica de por i recança deixar Bcn amb aquelles prometedores condicions per emprendre un viatge de més de tres hores direcció: Delta de l'Ebre. Spot: El Trabucador.
Ens trobem tots amb Riki,el guia de l'expedició, a l'àrea de servei de l'Hospitalet de l'Infant... on fem una parada tècnica. Pel camí el ventet ens dóna la benvinguda... i ens comencem a emocionar.
Endinsar-se al parc natural protegit del delta és tota una experiència. En aquesta època, en plena primavera, el paisatge és un regal per als sentits... Aus migratòries fan la seva estada i el color verd inunda fins on arriba la vista en aquest infinit paisatge de la Catalunya més salvatge.
El Delta té l'encant irresistible dels paisatges naturals i humans sense adulterar... És un espai "de veritat"... i sempre que m'hi he endinsat he tingut la sensació de recular en el temps molts anys enrera... Sembla que la història no avanci en aquest indret indòmit... d'una Catalunya com deixada de banda.
Per camins de terra arribem a una vastíssima plataforma de terra àrida i seca amb mar per les dues bandes, és la llengua de terra de la platja del Trabucador.
Riki ens ho confirma... aquí se'n prepara una de grossa.
Sóc bastant lent, però inexplicablement surto el primer a l'aigua... avanço per l'aigua fins als turmells un bon tros... la taula es desplaça i als pocs metres i amb 10 nusets arrrrenco al planeig... uooooooouuooooouuuoo yeeeeeeeepaaaAAAAAwww Descàrrega brutal d'adrenalina.
Quan els companys s'incorporen ja estem anant tots a full sail... el mar pla, les traslutxades perfectes, la temperatura de l'aigua i del vent gens freda.
Ens intercanviem material, canviem veles, provem, testem... un luxe. Ja faré un post a part per parlar del material provat: C2, Starboard i Bic, veles Tribord, Naish, The Loft, Gun.
Allò va pujar a raó de tres nusos per hora, com un rrellotge. Vent uniforme, previsible, assegurat, generós: CONSTANT i en ascendència progressiva. IDEAL.
Jo anava amb 7.5 aguantant bé en aigua plana. Però a les 5 allà hi havien 17 nusos... Més tard, ja completament trencat i rebentat físicament... i emocionalment KO de tanta satisfacció, no vaig poder més. Plego... Però...
Quan ja havia desmuntat... El Riki, com un dimoni, em torna a oferir la seva Starboard... Dos bordos més de comiat. Bestials... En un salt involuntari per poc no em menjo la proa. Si haguéssim portat el GPS l'hauríem PULVERITZAT!
Eugeni va esprémer a base de bé el seu material... Com tots quatre, a Navegar Fins A Rebentar!
El Pluto em va dir que va disfrutar tant o més que nosaltres...!
Foto: L'autor d'aquest reportatge, el primer en sortir a l'aigua, 9 nusos... no trigaria a posar-se a 12... i pujant... i pujant... :twisted:
Foto: Enrique fent un mini break, amb Rikywave, el guia de l'expedició.
Foto: Comentant la jugada enfront del meu material descansant. Érem minoria, 5 o 6 windsurfistes en total... la majoria, kiters (som una espècie en extinció...?).
Foto: Un lokal freestyler a contrallum... ja eren les 5.30... Més de tres hores navegant com posseïts!
Foto: Jeje ... Reunió de patrons... Riky (esquerra), Maite (amiga d'Eugeni), Eugeni i Enrique (dreta).
Foto: Flamencs, les aus migratòries fan escala al delta aquests dies.
Foto: Canyissar abatut pel vent de la tarda.
Quan vam sortir l'Enrique, l'Eugeni i jo a les 11 del matí de la Base Nàutica (Bcn) ja bufaven 9 nusos... cosa que indicava clarament la ventada que hi hauria tot el dia... Confirmat, van bufar més de 20 nusos a Barcelona!!!
Em feia una mica de por i recança deixar Bcn amb aquelles prometedores condicions per emprendre un viatge de més de tres hores direcció: Delta de l'Ebre. Spot: El Trabucador.
Ens trobem tots amb Riki,el guia de l'expedició, a l'àrea de servei de l'Hospitalet de l'Infant... on fem una parada tècnica. Pel camí el ventet ens dóna la benvinguda... i ens comencem a emocionar.
Endinsar-se al parc natural protegit del delta és tota una experiència. En aquesta època, en plena primavera, el paisatge és un regal per als sentits... Aus migratòries fan la seva estada i el color verd inunda fins on arriba la vista en aquest infinit paisatge de la Catalunya més salvatge.
El Delta té l'encant irresistible dels paisatges naturals i humans sense adulterar... És un espai "de veritat"... i sempre que m'hi he endinsat he tingut la sensació de recular en el temps molts anys enrera... Sembla que la història no avanci en aquest indret indòmit... d'una Catalunya com deixada de banda.
Per camins de terra arribem a una vastíssima plataforma de terra àrida i seca amb mar per les dues bandes, és la llengua de terra de la platja del Trabucador.
Riki ens ho confirma... aquí se'n prepara una de grossa.
Sóc bastant lent, però inexplicablement surto el primer a l'aigua... avanço per l'aigua fins als turmells un bon tros... la taula es desplaça i als pocs metres i amb 10 nusets arrrrenco al planeig... uooooooouuooooouuuoo yeeeeeeeepaaaAAAAAwww Descàrrega brutal d'adrenalina.
Quan els companys s'incorporen ja estem anant tots a full sail... el mar pla, les traslutxades perfectes, la temperatura de l'aigua i del vent gens freda.
Ens intercanviem material, canviem veles, provem, testem... un luxe. Ja faré un post a part per parlar del material provat: C2, Starboard i Bic, veles Tribord, Naish, The Loft, Gun.
Allò va pujar a raó de tres nusos per hora, com un rrellotge. Vent uniforme, previsible, assegurat, generós: CONSTANT i en ascendència progressiva. IDEAL.
Jo anava amb 7.5 aguantant bé en aigua plana. Però a les 5 allà hi havien 17 nusos... Més tard, ja completament trencat i rebentat físicament... i emocionalment KO de tanta satisfacció, no vaig poder més. Plego... Però...
Quan ja havia desmuntat... El Riki, com un dimoni, em torna a oferir la seva Starboard... Dos bordos més de comiat. Bestials... En un salt involuntari per poc no em menjo la proa. Si haguéssim portat el GPS l'hauríem PULVERITZAT!
Eugeni va esprémer a base de bé el seu material... Com tots quatre, a Navegar Fins A Rebentar!
El Pluto em va dir que va disfrutar tant o més que nosaltres...!
Foto: L'autor d'aquest reportatge, el primer en sortir a l'aigua, 9 nusos... no trigaria a posar-se a 12... i pujant... i pujant... :twisted:
Foto: Enrique fent un mini break, amb Rikywave, el guia de l'expedició.
Foto: Comentant la jugada enfront del meu material descansant. Érem minoria, 5 o 6 windsurfistes en total... la majoria, kiters (som una espècie en extinció...?).
Foto: Un lokal freestyler a contrallum... ja eren les 5.30... Més de tres hores navegant com posseïts!
Foto: Jeje ... Reunió de patrons... Riky (esquerra), Maite (amiga d'Eugeni), Eugeni i Enrique (dreta).
Foto: Flamencs, les aus migratòries fan escala al delta aquests dies.
Foto: Canyissar abatut pel vent de la tarda.